És hora dels adeus.

Sabia perfectament que aquest dia arribaria,volgués o no, però em fa tanta llàstima desprendre'm d'aquests nens.....els enyoraré.
El dia abans d'entrar de pràctiques a l’escola Fàsia-Sarrià estava nerviós per com seria. Em preguntava si realment m'anava a agradar aquesta professió quan la veiés des de dintre. Solament vaig trigar cinc minuts a començar a agafar confiança amb ells i només un matí per a sentir-me com a casa i per a saber que ser docent era el que realment volia. Als tres dies sabia que al maig, quan s'acabessin les pràctiques, ho anava a passar fatal. Deixeu-me que us parli de l’escola. És una escola on s'ajuden uns als altres, on predomina la diversitat, el respecte i el aprenentatge significatiu. La seva raó de ser és el benestar dels seus alumnes. Tant de bo, totes les escoles fossin així. I com no, els alumnes són els que més m'han aportat com a persona, és impressionant com poden tenir tanta maduresa per l'edat que tenen. Gràcies de tot cor per donar-me la oportunitat de gaudir aquesta experiència. Fins aviat!!!