Ànima salsera

Qui diu que hi ha impossibles? Crec que nosaltres mateixos som qui ens marquem les nostres metes, i en part, les nostres limitacions. És més important la dedicació i la força de voluntat que les nostres capacitats. No ho creieu?

Approbo: El copiar se va a acabar!!!

Al igual que un famós anunci de detergent, arriba el programa informàtic Approbo amb promeses d'acabar amb els treballs de retalla i enganxa gràcies a l'internet. Els professors ja compten amb aquesta aplicació informàtica que els permet saber si els seus alumnes els presenten treballs originals o bé si han estat copiats de pàgines de la xarxa, i en cas que així sigui, conèixer també totes les fonts a les quals han recorregut i en quin percentatge. El programa Approbo, que ja es pot utilitzar de forma gratuïta en línia amb registre (http://approbo.citilab.eu), permet pujar el fitxer per estudiar fins a una aplicació multilingüe, per realitzar l'anàlisi a través de diversos motors de recerca. Amb l'Approbo es poden seleccionar fragments d'un treball o documents electrònics més extensos, incloent-hi llibres, en la majoria dels formats més utilitzats (de Microsoft Word, a PDF...) i comprovar si són originals. L'aplicació també permet saber si un text ha estat publicat a internet sense el coneixement del seu autor.Amb una interfície molt fàcil d'utilitzar, la nova eina detecta en qüestió de segons el percentatge de text copiat, i subratlla en vermell els paràgrafs o les frases coincidents amb altres documents. També dirigeix a la font de referència, on apareix l'original.

Tot i així, em pregunto jo, si apliquessim l'Approbo a tots els treballs i documents apareixeria algun amb un 0% de còpia? Jo crec que no, que tots els llibres i documents que analitzis amb l'Approbo et donaria un tant per cent de còpia. En definitiva, que no es salva ni El Quixot! (ummmm.....Tirant lo Blanch?). Però fins a quin tan per cent seria licit?

És hora dels adeus.

Sabia perfectament que aquest dia arribaria,volgués o no, però em fa tanta llàstima desprendre'm d'aquests nens.....els enyoraré.
El dia abans d'entrar de pràctiques a l’escola Fàsia-Sarrià estava nerviós per com seria. Em preguntava si realment m'anava a agradar aquesta professió quan la veiés des de dintre. Solament vaig trigar cinc minuts a començar a agafar confiança amb ells i només un matí per a sentir-me com a casa i per a saber que ser docent era el que realment volia. Als tres dies sabia que al maig, quan s'acabessin les pràctiques, ho anava a passar fatal. Deixeu-me que us parli de l’escola. És una escola on s'ajuden uns als altres, on predomina la diversitat, el respecte i el aprenentatge significatiu. La seva raó de ser és el benestar dels seus alumnes. Tant de bo, totes les escoles fossin així. I com no, els alumnes són els que més m'han aportat com a persona, és impressionant com poden tenir tanta maduresa per l'edat que tenen. Gràcies de tot cor per donar-me la oportunitat de gaudir aquesta experiència. Fins aviat!!!

Bolonya s'apropa!

Si Mahoma no va a la muntanya, la muntanya vindrà a Mahoma. I sembla ser que si els estudiants no van a Bolonya, Bolonya vindrà als estudiants. De fet aquest acord ja està afectant a tota la comunitat universitària. Tot i així,¿realment sabem què és?, o,

¿opinem sense saber massa? La culpa no és del tot nostra. Falten espais de difusió i debat per a conèixer el que és l'Espai Europeu d'Educació Superior. Ara estan apareixent. Per exemple, en la Universitat Ramon Llull existeix el Vicerectorat de Qualitat Educativa i Harmonització Europea, òrgan que no es troba en altres universitats de prestigi. Però per molts sembla que és tard. L'acord es va signar sense explicar massa als afectats i ara apareixen les veus crítiques. Ja no podem tornar enrere. Estem en un procés que hem d'afrontar i no podem fer res més que informar-nos. Les universitats europees estan fent un esforç per unificar els seus programes educatius. Ho porten fent des de 1999, quan els Ministres d'Educació de la Unió Europea van signar la Decalaración de Bolonya. Es tracta d'un pla de convergència l'objectiu de la qual és facilitar l'intercanvi d'estudiants i titulats en els països de la Unió Europea. També pretén adaptar el contingut dels estudis a les demandes socials. El Pla Bolonya, que ha d'estar implantat abans de 2010, suposarà un canvi de mentalitat. Excepte carreres més complexes com Medicina o Veterinària, la resta de titulacions passaran a ésser de quatre anys. Per a completar la formació i especialitzar-se, els alumnes podran cursar els másteres oficials, que seran oferts per les pròpies universitats. Els preus oscil·len entre els 1000 i els 6000 euros. Per a finançar als estudiants apareixen les beques-préstec. Els alumnes que les sol·licitin poden rebre una quantitat de diners que haurien de retornar quan aconsegueixin el sou mig. Si en 15 anys no tenen un treball ben remunerat, queden exempts de retornar el préstec. Els universitaris que estudiïn dintre de l'Espai Europeu d'Educació Superior obtindran un suplement al títol, que descriu els estudis cursats i permet l'homologació en la resta de països d'Europa. I fins aquí arriven els meus coneixements. Espero que us siguin útils.

Utilitzem bé les noves tecnologies a l'aula si us plau.

La manera de donar les classes a la Universitat ha canviat bastant des de principis del segle XX fins ara degut, en gran mesura, a les noves tecnologies com per exemple el Power Point. Aquest programa informàtic ha marcat un abans i un desprès en la comunicació pedagògica a l’aula. Però... ¿Realment sabem aplicar correctament el Power Point a l’educació? Per una banda hi ha els docents que l’utilitza com a complement a les seves classes i per a que els alumnes disposin d’una guia estructurada per que no es perdin en mig de la classe. Per una altre banda hi ha un grup reduït de docents que l’utilitza, de manera abusiva, com a eina per no perdre’s ells mateixos en les seves explicacions dels continguts de l’assignatura que es suposa dominen perfectament però que no poden explicar amb coherència didàctica cap contingut. ¿Tots els Power Points són esquemes reals de l’assignatura o hi han que estan fets de text de talla i pega com si fos un treball d’institut? ¿És correcte que el docent es limiti a llegir el Power Point a classe? Val a dir que les noves tecnologies mai substituiran al docent. No ens oblidem dels alumnes, també molt criticables, ja que molts l’utilitzen de manera incorrecta pensant que estudiant les diapositives és suficient. Per molt text que tingui un Power Point no deixa de ser una guia per treballar els continguts on podem veure els conceptes més rellevants, la seva jerarquia i la seva relació entre ells. Aprenguem tots (alumnes i docents) a utilitzar bé les noves tecnologies a l’aula si us plau.

Escalfament global

Si introduïm una granota en aigua bullint, immediatament saltarà per no morir. Però si posem la mateixa granota en una olla amb aigua a temperatura ambient es queda tranquil·la. I si anem pujant la temperatura poc a poc la granota no s'escaparà, a mesura que la temperatura augmenta la granota està més atordida i finalment no està en condicions de sortir de l'olla encara que res s'ho impedeix, es queda dins i bull fins la mort. ¿Per què? Perquè el seu aparell intern per a detectar amenaces a la seva supervivència està preparat per a canvis sobtats però no per a canvis lents i graduals com és l’Escalfament global. ¿Ens està passant a nosaltres el mateix que a la granota?

El meu futur

Counter Strike: Juguem a matar!

Actualment la violència en els videojocs és un tema de moda, però la polèmica sobre la violència en els jocs no és nova. Abans de les noves tecnologies els nens jugaven amb el "tirachinas", a indis i pistolers, a guerra de pedres, ... jocs amb violència però potser no tant visual i explicita com al Counter Strike, encara que jugar a guerra de pedres i que et doni una al cap si que fa mal, i surt sang de veritat!

La violència en els videojocs no és necessària per gaudir-los, però sí necessitem violència en les nostres vides, segons l'estudi realitzat per Peg Tyre, l’autora del llibre The trouble with boys, en el qual s’observa que no deixar als nens ser nens i no permetre’ls tenir fantasies violentes perjudica en el seu rendiment i comportament acadèmic, sobretot els nois.

El que és important és no deixar jugar a un nen a un joc o videojoc que no tingui maduresa per entendre’l i evitar una possible adicció controlant les hores jugades.

En Estats Units les taxes de crims juvenils han baixat mentre que la quantitat de videojocs violents, la disponibilitat d’aquests i l’adopció de noves tecnologies han augmentat considerablement, cosa que ens indica que no hi ha una relació directa entre aquests.

La paranoia generalitzada que hi ha respecte als videojocs i el seu contingut fa que les persones tinguin un prejudici sobre aquests i actuïn en contra dels videojocs com Halo en resposta a la violència, però crec que gent pertorbada hi haurà sempre i si hi ha qui mata per el control de la PS3 també ho farà per qui el miri malament o s’assegui en el seu pupitre.